Aquests dies, molts hem escoltat amb preocupació les declaracions del senyor Antoni Villas, alcalde de Juneda i president del Consell Comarcal de les Garrigues, sobre el projecte de la Nova Tracjusa. En una entrevista radiofònica, ha deixat entreveure que el projecte, tot i presentar-se com una solució per al tractament de purins, té com a veritable finalitat la gestió massiva de residus urbans. Això, que fins ara s’intentava amagar rere discursos d’aprofitament energètic i economia circular, s’ha acabat verbalitzant.
Nosaltres no hi estem d’acord. I ho diem clarament.
És preocupant que una planta ubicada al cor de les Garrigues, dissenyada per cremar fins a 45.000 tones de residus urbans anuals (13 vegades més del que es genera localment), es presenti com una solució territorial. L’economia circular no pot justificar qualsevol cosa. La circularitat no és importar deixalles d’arreu per fer-les desaparèixer sota el fals pretext de produir energia. No és cremar per cremar. I no és, en cap cas, posar en risc la salut de la població.
El Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya ho ha deixat clar. I també ho han fet els professionals sanitaris de la zona de les Garrigues, l'Urgell, Pla d'Urgell i Segrià. Les emissions de dioxines i furans són perilloses, persistents, bioacumulables i potencialment cancerígenes. I malgrat això, es vol tirar endavant el projecte, sense que ni tan sols s’hagi permès una consulta popular perquè la ciutadania pugui decidir sobre el futur del seu territori.
L’alcalde de Juneda i president del Consell Comarcal diu que “s’ha d’explicar bé”. Però potser el que caldria és escoltar més. Escoltar els experts, els sanitaris, els alcaldes preocupats, les entitats ecologistes, els consumidors, i tantes veus que, amb raó i dades, alerten dels perills d’aquest projecte. Perquè si es tracta de solucionar el problema dels purins, hi ha alternatives més segures i sostenibles: biogàs, compostatge, nitrificació-desnitrificació... solucions que no comprometen la salut ni el futur d’un territori sencer.
A tot això, s’hi afegeix que una de les empreses impulsores del projecte, Griñó Ecològic, està sent investigada judicialment per presumptes delictes ambientals, entre els quals el tràfic il·lícit de residus. Un fet gens menor quan es tracta de decidir qui tindrà les claus d’un projecte d’aquestes dimensions i amb tanta implicació per al territori.
I mentrestant, el sector de la fruita dolça i de l’oli, que és pilar vital de l’economia d’aquestes comarques, es pot veure afectat per la desconfiança dels consumidors davant la possible presència de contaminants ambientals.
A la darrera Taula de la Qualitat de l’Aire de les Garrigues, celebrada el 13 de febrer de 2025, es van presentar dades que haurien d’encendre totes les alarmes. Malgrat que la qualitat de l’aire es considera dins la normalitat per a un entorn agrícola de secà, alguns contaminants a l’hivern són més elevats a les Garrigues que a la ciutat de Barcelona. Una ciutat amb 1.718.149 habitants comparada amb una comarca de només 18.887. Amb els mateixos límits ambientals aplicables. Això posa de manifest una vulnerabilitat ambiental que no pot ser ignorada.
Ens preocupa profundament que s’estigui decidint el futur d’un territori sense tenir en compte el bé comú, sense escoltar la ciutadania, sense valorar les conseqüències a llarg termini. Perquè sí que passa res. Amb la salut no s’hi juga. I amb el territori tampoc.
Des de Fem Llavor defensem una altra manera de fer. Una manera que escolta, que respecta, que pensa en el futur i que no hipoteca el territori per interessos puntuals. Volem un model de desenvolupament que parteixi del respecte per la vida, pel medi i per les persones. Un model que posi la salut, la transparència i la participació al centre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada