Només és una bossa de plàstic, no passa res. Només és un xiclet, no passa res. Només és paper de regal, no passa res. Només és un pot de desodorant, no passa res. Només és una caixa de cartró, no passa res. Només és una burilla, no passa res. Només és una llauna, no passa res. Només és una ampolla, no passa res. Només és un paquet de tabac, no passa res. Només és un mocador de paper, no passa res. Només és una mascareta, no passa res. Nosaltres no hi estem d’acord. Ho tenim clar: sí que passa res. Sí que passa res perquè cadascun d’aquests gestos reflecteix una actitud, una manera d’habitar el món. Un creure’ns amb el dret d’anar abandonant tot allò que no volem, tot allò que ja no ens serveix allà per on passem. Cadascun d’aquests gestos reflecteix un menyspreu cap al món, cap a nosaltres. Cadascun d’aquests gestos és una oportunitat de contribuir al benestar de tots que ha estat abandonada. Des de 1972, l’Organització de les nacions unides va establir la celebració a tot el